Resum
El principi d’autoritat en el periodisme s’articula al voltant de conceptes centrals com objectivitat, verificació i distància/neutralitat (Schudson, 1978; Kovach i Rosenstiel, 2007; Deuze, 2005). En el nou ordre de desinformació en el qual es qüestiona l’autoritat del periodisme, la verificació de dades (en anglès, fact-checkers) es presenta com un possi-ble antídot (Walter et al., 2020). Aquest estudi presenta resultats sobre les percepcions dels ciutadans sobre l’autoritat periodística i el paper i coneixement general sobre els veri-ficadors. Basats en una enquesta nacional (n = 1001) representativa del conjunt de la població, les nostres troballes mostren que el 50,5% dels enquestats manifesten desconèi-xer què són els verificadors de fets i el 15,2% saben què són però reconeixen no fer-los servir mai. Només el 4,1% els utilitza de manera habitual. Les nostres dades apunten cap a una troballa rellevant: en un sistema de mitjans altament polaritzat com l’espanyol, els verificadors de fets difícilment poden combatre eficaçment la propagació de la desinfor-mació. El seu paper s’ha d’articular en el marc d’una estratègia de lluita contra la desin-formació més àmplia que condueixi a una recuperació de la confiança en el periodisme.
Títol traduït de la contribució | Coneixement i ús dels verificadors de fets: Una eina per a la regeneració de l’autoritat periodística en un entorn polaritzat? |
---|---|
Idioma original | Castellà |
Pàgines (de-a) | 113-129 |
Nombre de pàgines | 17 |
Revista | Analisi |
Volum | 66 |
DOIs | |
Estat de la publicació | Publicada - 30 de juny 2022 |