GIG Economy: un estudi

L’objectiu principal d’aquest treball és investigar el comportament del consumidor de serveis d’empreses de la GIG Economy (GIGE). Empreses com Glovo o Cabify han guanyat molta popularitat entre els consumidors, especialment entre els més joves. Les empreses GIGEs es caracteritzen per oferir micro-treballs a persones que estan disposades a fer-los per diverses circumstàncies, normalment a través d’una plataforma digital o una aplicació mòbil, tot posant en contacte el client demandant del servei i el treballador que ofereixen (Glovers en terminologia de Glovo). Aquest model de negoci ha provocat nombroses controvèrsies en les ciutats on operen. En l'últim any, els Ajuntaments de les grans ciutats han hagut de modificar les ordenances municipals amb l'objectiu de regular les activitats d'aquestes empreses. Aquests darrers dies de maig de 2019, diversos treballadors de Glovo s'han manifestat a Barcelona per denunciar les seves condicions d'indefensió laboral després de la mort d'un dels seus "riders". Paradoxalment, malgrat les implicacions ètiques i morals que impliquen aquestes estratègies empresarials, el nombre d’usuaris ha augmentat significativament. En aquest sentit, la literatura acadèmica identifica dos mecanismes de raonament moral per explicar aquest fenòmen. D'una banda, la racionalització moral, que implica que l'individu redueix la transgresió, interpretant-la com a menys immoral, de tal manera que no posi en qüestió els seus estàndards morals. De l'altra, la disociació moral, la qual suposa fer un judici sobre l'empresa, tot separant l'acte immoral que ha fet, del seu rendiment/resultats. Per tant, el principal objectiu d’aquest treball es conèixer per què, malgrat que el consumidor reconeix que aquestes empreses practiquen transgressions morals, decideixen continuar comprant els seus serveis. Addicionalment, la investigació pretén explorar l'efecte d'altres variables, com l'empatia o la identitat moral, en els mecanismes de raonament moral.

L’objectiu principal d’aquest treball és investigar el comportament del consumidor de serveis d’empreses de la GIG Economy (GIGE). Empreses com Glovo o Cabify han guanyat molta popularitat entre els consumidors, especialment entre els més joves. Les empreses GIGEs es caracteritzen per oferir micro-treballs a persones que estan disposades a fer-los per diverses circumstàncies, normalment a través d’una plataforma digital o una aplicació mòbil, tot posant en contacte el client demandant del servei i el treballador que ofereixen (Glovers en terminologia de Glovo). Aquest model de negoci ha provocat nombroses controvèrsies en les ciutats on operen. En l'últim any, els Ajuntaments de les grans ciutats han hagut de modificar les ordenances municipals amb l'objectiu de regular les activitats d'aquestes empreses. Aquests darrers dies de maig de 2019, diversos treballadors de Glovo s'han manifestat a Barcelona per denunciar les seves condicions d'indefensió laboral després de la mort d'un dels seus "riders". Paradoxalment, malgrat les implicacions ètiques i morals que impliquen aquestes estratègies empresarials, el nombre d’usuaris ha augmentat significativament. En aquest sentit, la literatura acadèmica identifica dos mecanismes de raonament moral per explicar aquest fenòmen. D'una banda, la racionalització moral, que implica que l'individu redueix la transgresió, interpretant-la com a menys immoral, de tal manera que no posi en qüestió els seus estàndards morals. De l'altra, la disociació moral, la qual suposa fer un judici sobre l'empresa, tot separant l'acte immoral que ha fet, del seu rendiment/resultats. Per tant, el principal objectiu d’aquest treball es conèixer per què, malgrat que el consumidor reconeix que aquestes empreses practiquen transgressions morals, decideixen continuar comprant els seus serveis. Addicionalment, la investigació pretén explorar l'efecte d'altres variables, com l'empatia o la identitat moral, en els mecanismes de raonament moral.