Nanopartícules per a teràpia dual del càncer d'internalització programable

"Perquè un tractament farmacològic contra el càncer sigui efectiu, cal utilitzar sistemes terapèutics selectius vers els tumors i administrar dosis suficients. Una de les estratègies mes prometedores per obtenir aquests sistemes implica l’ús de nanopartícules (NP), en particular, NP de sílice mesoporosa (MSN).
Així, la mida de les NP permet que s’acumulin en els tumors per efecte EPR. Per altra banda, les MSN poden emmagatzemar grans càrregues de fàrmac a l’interior dels porus, mentre que la seva superfície pot segellar-se químicament. Una vegada dins la cèl·lula tumoral, el segell pot trencar-se com a resposta a estímuls endògens (pH àcid, Glutationa) alliberant el fàrmac.
El GEMAT ha desenvolupat MSN capaces d’alliberar de forma simultània dos fàrmacs (camptotecina (CPT) i doxorubicina (DOX)) amb activitat sinèrgica, es a dir, l’acció terapèutica dels fàrmacs individuals augmenta en ésser combinats. El sistema es caracteritza perquè el segell dels porus és un dels fàrmacs (DOX) unit a la MSN per un nexe sensible al pH. Donats els excel·lents resultats obtinguts, es pretén fer servir el sistema per altres combinacions de fàrmacs: Topotecam/DOX (c. d’ovari), Paclitaxel/DOX (c. de pit). A mes, mitjançant el desenvolupament d’un nou nexe químic es proposa fer servir la CPT com a segell. Aquesta modificació permetria preparar els sistemes combinats següents: cis-Pt/CPT (c. pulmó), Floxuridina/CPT (c. gatrointestinal).
Un altre factor clau en l’eficàcia de les NP com a vectors de fàrmacs és el temps de circulació en sang. Per millorar aquest paràmetre, típicament es recobreixen les NP amb cadenes de polietilenglicol (PEG). Malauradament, aquest recobriment neutre dificulta la internalització de les NP dins les cèl·lules. Aquest problema es pot resoldre incorporant grups catiònics. Així doncs, es proposa fer servir cadenes de PEG amb grups amina emmascarats com a imines. Les imines són estables a pH fisiològic mentre que s’hidrolitzaran al pH intercel·lular tumoral."

"Perquè un tractament farmacològic contra el càncer sigui efectiu, cal utilitzar sistemes terapèutics selectius vers els tumors i administrar dosis suficients. Una de les estratègies mes prometedores per obtenir aquests sistemes implica l’ús de nanopartícules (NP), en particular, NP de sílice mesoporosa (MSN).
Així, la mida de les NP permet que s’acumulin en els tumors per efecte EPR. Per altra banda, les MSN poden emmagatzemar grans càrregues de fàrmac a l’interior dels porus, mentre que la seva superfície pot segellar-se químicament. Una vegada dins la cèl·lula tumoral, el segell pot trencar-se com a resposta a estímuls endògens (pH àcid, Glutationa) alliberant el fàrmac.
El GEMAT ha desenvolupat MSN capaces d’alliberar de forma simultània dos fàrmacs (camptotecina (CPT) i doxorubicina (DOX)) amb activitat sinèrgica, es a dir, l’acció terapèutica dels fàrmacs individuals augmenta en ésser combinats. El sistema es caracteritza perquè el segell dels porus és un dels fàrmacs (DOX) unit a la MSN per un nexe sensible al pH. Donats els excel·lents resultats obtinguts, es pretén fer servir el sistema per altres combinacions de fàrmacs: Topotecam/DOX (c. d’ovari), Paclitaxel/DOX (c. de pit). A mes, mitjançant el desenvolupament d’un nou nexe químic es proposa fer servir la CPT com a segell. Aquesta modificació permetria preparar els sistemes combinats següents: cis-Pt/CPT (c. pulmó), Floxuridina/CPT (c. gatrointestinal).
Un altre factor clau en l’eficàcia de les NP com a vectors de fàrmacs és el temps de circulació en sang. Per millorar aquest paràmetre, típicament es recobreixen les NP amb cadenes de polietilenglicol (PEG). Malauradament, aquest recobriment neutre dificulta la internalització de les NP dins les cèl·lules. Aquest problema es pot resoldre incorporant grups catiònics. Així doncs, es proposa fer servir cadenes de PEG amb grups amina emmascarats com a imines. Les imines són estables a pH fisiològic mentre que s’hidrolitzaran al pH intercel·lular tumoral."