Antenes compactes en HF per sensors remots

El investigador que demana aquest ajut és el investigador principal del projecte ENVISERA: “Transmisió optimizada en HF para enlaces NVIS para sensores remotos en la Antártida (CTM2015-68902-R)” del Plan Nacional I+D. Aquest projecte té uns objectius científics molt ambiciosos, alhora que unes tasques de desenvolupament complexes ja que es tracta d’implementar una xarxa de sensors amb una electrònica força compacta que transmeti les dades per rebot vertical a la ionosfera. L’ajut que es demana servirà per ampliar les investigacions en un aspecte que no estava inclòs a la sol·licitud original, però que s’està revelant com un tema cabdal: el disseny d’antenes compactes en HF. El rebot vertical es produeix en una marge freqüencial que va de 3 a 10 MHz. Això implica unes antenes, prenent com a referència el dipol de mitja ona, de dimensions entre 15 i 50 metres. Aquestes dimensions no sempre seran assumibles per una xarxa de sensors, on el consum i el disseny compacte son prestacions claus. El projecte que es proposa pretén investigar en noves antenes, basades en espires petites i antenes capacitives, que presentin unes pèrdues moderades que puguin ser compensades per el guany de l’antena a l’altre extrem i un increment en la potència de transmissió.

El investigador que demana aquest ajut és el investigador principal del projecte ENVISERA: “Transmisió optimizada en HF para enlaces NVIS para sensores remotos en la Antártida (CTM2015-68902-R)” del Plan Nacional I+D. Aquest projecte té uns objectius científics molt ambiciosos, alhora que unes tasques de desenvolupament complexes ja que es tracta d’implementar una xarxa de sensors amb una electrònica força compacta que transmeti les dades per rebot vertical a la ionosfera. L’ajut que es demana servirà per ampliar les investigacions en un aspecte que no estava inclòs a la sol·licitud original, però que s’està revelant com un tema cabdal: el disseny d’antenes compactes en HF. El rebot vertical es produeix en una marge freqüencial que va de 3 a 10 MHz. Això implica unes antenes, prenent com a referència el dipol de mitja ona, de dimensions entre 15 i 50 metres. Aquestes dimensions no sempre seran assumibles per una xarxa de sensors, on el consum i el disseny compacte son prestacions claus. El projecte que es proposa pretén investigar en noves antenes, basades en espires petites i antenes capacitives, que presentin unes pèrdues moderades que puguin ser compensades per el guany de l’antena a l’altre extrem i un increment en la potència de transmissió.