L’Antropologia de la salut. La salut en el pensament dels clàssics grecs

Rosa Maria Boixareu Vilaplana

Producción científica: Artículo en revista indizadaArtículorevisión exhaustiva

Resumen

Per al grec, parlar de salut humana vol dir parlar de quelcom real, no pas abstracte; quelcom que es va fent ferit, que es va cercant. Lo salut s'educa, exigeix un mestratge, s'ensenya, es viu. "L'home sa" és un tipus humà, una figura; és, també, la conjunció de l'ideal de l'humanisme grec: bellesa i bondat? Breument, l'article defineix el lloc i l'ambient cultural en els quals es desenvolupa una part de la història humana que viu immersa en el seu temps; a vegades, seguint una línia tradicional; altres vegades, seguint una línia nova. Alcmèon, Hipòcrates, Plató, Aristòtil, els estoics, Galè ... són el perfil d'una "manera de pensar" que, alhora, demana una "manera de fer". La novetat antropològica de "l'home sa" que formula Simònides de Ceos, al s. V a.c., apunta a una generació de pensament que, ara, es manté vigent
Idioma originalCatalán
Páginas (desde-hasta)27-43
Número de páginas16
PublicaciónArs Brevis
Volumen1998
N.º4
EstadoPublicada - 1 jun 1998

Citar esto