Iceman i la doble tensió: Representacions gais en el còmic de superherois

Si fins al 1988 no hi va haver superherois gais, avui dia Marvel i DC Comics han incorporat un nombre creixent de personatges LGBTIQA+ en els seus còmics. Malgrat aquesta visibilitat, cal qüestionar la qualitat de la seva representació: reflecteix la diversitat real del col·lectiu o respon a estratègies editorials que prioritzen l’homonormativitat i la viabilitat comercial? Aquest article analitza tres casos d’estudi revisats bibliogràficament —Northstar, Midnighter i Apollo, i Hulkling i Wiccan— aplicant el model de representació de les minories de Clark adaptat al col·lectiu LGBTIQA+, i proposa un model analític basat en set indicadors que permeten dimensionar la doble tensió a la qual s’enfronten els superherois gais: obrir-se a noves audiències sense alienar els lectors tradicionals. Una aproximació des dels estudis LGBT i queer sobre els mitjans de comunicació revela que aquestes narracions exemplifiquen les complexitats en la construcció de personatges que desafien els paradigmes narratius tradicionals.