Abstract
Un directiu d'una gran empresa espanyola em va explicar el seu principal aprenentatge a l'Amèrica Llatina: Mai no hi tornaré a invertir per 40 anys. No hi compraré res al comptat. Un cop has pagat, ja has begut oli: és la gran lliçó que hi he après. La memòria
és fràgil. Quant dura el pagament a la bestreta? Una generació? Hauria de ser més com una hipoteca: pagar a poc a poc a mesura que s'hi viu. Actualment el joc és
loose-loose; amb l'esquema d'hipoteca, es convertiria en win-win. El que suggereix aquest directiu és establir un esquema de col·laboració nou en què tots hi
surtin guanyant. Com?
| Original language | English |
|---|---|
| Pages | 5-6 |
| Specialist publication | Public |
| Publication status | Published - 19 Dec 2005 |