L'impacte de la dislèxia a l'edat adulta

La dislèxia ha estat àmpliament estudiada a l’edat escolar
però, tot i ser un trastorn persistent (Swanson & Hsieh, 2009;
Undheim, 2009), disposem de menys informació sobre la seva
afectació a l’edat adulta. No obstant, Soriano-Ferrer i PedraMartínez (2016) constaten un increment de la recerca en els
darrers anys, sobretot seguint una metodologia quantitativa.
La majoria d’investigacions s’han centrat en la caracterització
de les dificultats psicolingüístiques. Nergård-Nilssen i Hulme
(2014) i Suárez-Coalla i Cuetos (2015) coincideixen a destacar
que, fins i tot amb un bon nivell educatiu, la característica
principal que presenten els adults amb dislèxia és la baixa
velocitat lectora. En bona mesura, el poc domini en consciència
fonològica i rapidesa de denominació, a més de la memòria de
treball, comprometen decisivament la fluïdesa lectora. Més enllà
del seguiment d’aquestes dificultats, ens sembla interessant
conèixer com és l’adaptació de les persones amb dislèxia a la
vida laboral i a l’entorn sociofamiliar. L’objectiu d’aquest estudi,
de caràcter exploratori, ha estat obtenir informació rellevant
sobre l’impacte de la dislèxia a l’edat adulta. S’ha recopilat
informació sobre hàbits lectors, persistència de dificultats,
recursos adaptatius, aspectes socioafectius, així com també
dades retrospectives sobre el rendiment acadèmic