Abstract
que el primer se situa majoritàriament dins de les teories de la complexitat, encara es donen respostes des d’una professionalitat actuadora, pròpia d’un model positivista cartesià, quan caldria estar treballant des d’una professionalitat reflexiva. Aquest desajustament afecta directament l’eficàcia i l’eficiència de l’activitat professional i també genera contradiccions de caràcter ètic. Des d’aquest punt de partida, en el text s’identifiquen els elements essencials de les teories de la complexitat que cal tenir en compte en l’acció professional, es descriuen les dues cultures professionals predominants (reflexiva i actuadora) i es fan propostes tècniques des de la professionalitat reflexiva per assegurar
la coherència amb el model epistemològic de complexitat.
Translated title of the contribution | La acción socioeducativa desde la complejidad: Desafíos y propuestas |
---|---|
Original language | Catalan |
Pages (from-to) | 109 |
Number of pages | 132 |
Journal | Educació social. Revista d'intervenció sòcioeducativa |
Issue number | 82 |
DOIs | |
Publication status | Published - Dec 2022 |
Access to Document
Other files and links
Cite this
- APA
- Author
- BIBTEX
- Harvard
- Standard
- RIS
- Vancouver
}
In: Educació social. Revista d'intervenció sòcioeducativa, No. 82, 12.2022, p. 109.
Research output: Indexed journal article › Article
TY - JOUR
T1 - L’acció socioeducativa des de la complexitat
T2 - Desafiaments i propostes
AU - Vilar Martín, Jesús
AU - Riberas Bargalló, Gisela
N1 - Alhadeff-Jones, M. (2008). Trois Générations de Théories de la Complexité: Nuances et Ambiguités. http://www.intelligence- complexite.org/fileadmin/docs/0805michel. Bertalanffy, L. V. (1974). Robots, hombres y mente. Guadarrama. Bertalanffy, L. V. (1976). Teoría general de los sistemas. Fondo de Cultura económica. Bronfrenbrenner, Urie (1987). La ecología del desarrollo humano. Paidós Caride, J. A. (2003). Teories, models i paradigmes en Pedagogia-Educació Social. En: Planella, J; Vilar, J. (coords). L’educació Social: projectes, perspectives i camins, p. 47-72. Pleniluni. Caride, J. A. (2005). Las fronteras de la pedagogía social. Gedisa. De Sousa, B. (2018). Más allá del pensamiento abismal: de las líneas globales a una ecología de saberes. Revista Red bioética. Unesco. https://redbioetica.com.ar/pensamiento-abismal/ Díaz, J. y Civis, M. (2011). Redes socioeducativas promotoras de capital social en la comunidad: un marco teórico de referencia. Cultura y Educación, núm. 23 (3), 415-429. Fundación Infancia y Aprendizaje Elliot, J. (1989). Pràctica, recerca i teoria en educació. Eumo Editorial. Gimeno S. J. (1987). Teoría de la enseñanza y desarrollo del currículo. Anaya. Imbernon, F. (1994). La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Graó. Kemmis, S.; Mc. Taggart, R. (1988). Cómo planificar la investigación-acción. Laertes. Martínez, M. (1986). Inteligencia y educación. P.P.U. Martínez, M. (1987). Dimensiones adaptativas y proyectivas de los sistemas. En: A. Castillejo, J. L.; Colom, A. Pedagogía sistémica, p. 221-236. Ceac. Morin, E. (2006). El método. Vol. 6. Ética. Cátedra. Morin, E. (2008). Introducción al pensamiento complejo. Gedisa. Peñalver, C. (1987). Las explicaciones sistémicas: una aproximación a la epistemología sistémica. En: Castillejo, J. L.; Colom, A. Pedagogía sistémica, p. 45-63. Ceac. Perrenoud, Ph. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar. Graó. Puig, J. (1986). Teoría de la educación. P.P.U. Riberas, G. y Vilar, J.; (2014). La praxis reflexiva: un reto para la educación social. Revista Edetania. Estudios y propuestas socio-educativas, 45, 129-142. https://revistas.ucv.es/edetania/index.php/Edetania/article/view/177 Sáez, J. (1997). La construcción de la pedagogía social: algunas vías de aproximación. En: Petrus, A. Pedagogía social, p. 40-67. Ariel. Sanvisens, A. (1984). Educación, Pedagogía y Ciencias de la Educación. En: Introducción a la Pedagogía General. VV.AA. Barcanova. Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Paidos. Stenhouse, L. (1987a). La investigación como base de la enseñanza. Morata. Stenhouse, L. (1987b). Investigación y desarrollo del currículum. Morata. Sternberg, R. (1986). Las capacidades humanas. Labor Universitaria. Úcar, X. (2016). Relaciones socioeducativas. La acción de los profesionales. Editorial UOC. Vilar, J. (2008). Implicaciones éticas del trabajo en red y la acción comunitaria. Cultura y Educación, 20, p. 266-277. Fundación Infancia y Aprendizaje. Vilar, J.; Riberas, G. y Rosa, G. (2014). El compromiso de la universidadfrente a un mundo incierto y complejo. Propuestas para la formación de profesionales reflexivos. Revista Lugares d’Educaçao v. 4, núm. 9, 132-149. https://periodicos.ufpb.br/ojs/index.php/rle/article/view/18906 Vilar, J. (2018). Elementos de reflexión para el futuro próximo de la educación social. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 70, 17-38. https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/344027/439642
PY - 2022/12
Y1 - 2022/12
N2 - L’acció professional descansa en quatre pilars que es retroalimenten entre ells: un marc epistemològic sòlid per fer una interpretació dels fenòmens sobre els quals es vol operar, una cultura professional que aporta un marc d’actuació tècnic i que ha de ser coherent amb els supòsits teòrics des dels quals s’explica la realitat, un marc legal i jurídic que regula l’activitat i una perspectiva ètica sobre els deures morals i els compromisos ètics que s’adquireixen amb la societat i amb les persones ateses. En aquest article es posa l’èmfasi en el desajustament que es produeix actualment entre el marc epistemològic i la cultura professional, a partir de la qual es construeixen processos tècnics. Mentreque el primer se situa majoritàriament dins de les teories de la complexitat, encara es donen respostes des d’una professionalitat actuadora, pròpia d’un model positivista cartesià, quan caldria estar treballant des d’una professionalitat reflexiva. Aquest desajustament afecta directament l’eficàcia i l’eficiència de l’activitat professional i també genera contradiccions de caràcter ètic. Des d’aquest punt de partida, en el text s’identifiquen els elements essencials de les teories de la complexitat que cal tenir en compte en l’acció professional, es descriuen les dues cultures professionals predominants (reflexiva i actuadora) i es fan propostes tècniques des de la professionalitat reflexiva per assegurarla coherència amb el model epistemològic de complexitat.
AB - L’acció professional descansa en quatre pilars que es retroalimenten entre ells: un marc epistemològic sòlid per fer una interpretació dels fenòmens sobre els quals es vol operar, una cultura professional que aporta un marc d’actuació tècnic i que ha de ser coherent amb els supòsits teòrics des dels quals s’explica la realitat, un marc legal i jurídic que regula l’activitat i una perspectiva ètica sobre els deures morals i els compromisos ètics que s’adquireixen amb la societat i amb les persones ateses. En aquest article es posa l’èmfasi en el desajustament que es produeix actualment entre el marc epistemològic i la cultura professional, a partir de la qual es construeixen processos tècnics. Mentreque el primer se situa majoritàriament dins de les teories de la complexitat, encara es donen respostes des d’una professionalitat actuadora, pròpia d’un model positivista cartesià, quan caldria estar treballant des d’una professionalitat reflexiva. Aquest desajustament afecta directament l’eficàcia i l’eficiència de l’activitat professional i també genera contradiccions de caràcter ètic. Des d’aquest punt de partida, en el text s’identifiquen els elements essencials de les teories de la complexitat que cal tenir en compte en l’acció professional, es descriuen les dues cultures professionals predominants (reflexiva i actuadora) i es fan propostes tècniques des de la professionalitat reflexiva per assegurarla coherència amb el model epistemològic de complexitat.
KW - Complejidad
KW - Profesionalidad reflexiva
KW - cultura profesional
KW - profesionalidad actuadora
KW - Complejidad
KW - Profesionalidad reflexiva
KW - profesionalidad actuadora
KW - cultura profesional
UR - http://hdl.handle.net/20.500.14342/3799
U2 - 10.34810/EducacioSocialn82id420888
DO - 10.34810/EducacioSocialn82id420888
M3 - Article
SN - 2339-6954
SP - 109
JO - Educació social. Revista d'intervenció sòcioeducativa
JF - Educació social. Revista d'intervenció sòcioeducativa
IS - 82
ER -