La doble focalitat de l'ètica de l'home: elogi de la subjectivitat i crida a l'objectivitat

L'article vol afrontar l'aparent tensió entre el subjectivisme i l'objectivisme en el discurs ètic mostrant que, en realitat, cal reproduir aquestes expressions als termes de subjectivitat i subjectivització d'una banda, i d'objectivitat i objectivització de l'altra, per tal de fer veure que s'hi expressa la doble i irresoluble focalitat de la reflexió etica. L'itica és subjectiva i subjectivitzadora perque nornés es dóna quan hi ha algú, un subjecte, que, assumint i exercint la seva iritel.lig2ncia i la seva llibertat, s'autorealitza en la seva actuació. Alhora, l'etica és objectiva i objectivitzadora perquk expressa la responsabilitat del subjecte humà davant del seu comportarnent que, un cop actuat, s'escapa ja de l'hmbit de la seva estricta possessió perpassar a l'hmbit de la incidencia efectiva sobre el món, inciden- cia de la qual aquest subjecte és l'autor cridat a donar-ile raó. Així, l'etica esdevé, alhora, un elogi de la subjectivitat i una crida a l'ob- jectivitat.