Tucídides, la sofística, George W. Bush i la retòrica

Plató sosté que la sofística practica només l’art de la persuasió, un art que persegueix, fent ús de la retòrica, únicament convèncer un auditori, sense buscar en aquest procés ni la justícia ni la veritat. Nietzsche, en canvi, diu que els sofistes són realistes, i blasma Plató per defugir la realitat i refugiar-se en la moral i en l’ideal. ¿Podem considerar, doncs, Tucídides un paradigma de la sofística? No, més aviat al contrari, ja que més que convèncer els lectors, el que pretén és explicar, de manera descriptiva, uns fets concrets de la història de la Grècia clàssica: Tucídides, bon coneixedor dels recursos retòrics, no en fa ús per obtenir l’aprovació del públic, sinó per transmetre una realitat. ¿I és Bush un sofista? Doncs sí, perquè ell sí que fa ús de la retòrica únicament per justificar davant l’opinió pública mundial l’ocupació de l’Iraq, independentment de la certesa o la falsedat de l’existència d’armes de destrucció massiva en el país. Uns arguments, els del Bush del 2003, que fa 2.500 anys ja utilitzaven atenesos i espartans quan s’enfrontaven a la guerra del Peloponès.