Theodor Adorno, Ernst Bloch i Jacques Derrida per a una lectura alternativa de la crisi

S’acostuma a definir el concepte «crisi» en termes de «falta», sigui quina sigui la crisi de la qual es tracta (econòmica, moral, social, etc.). Això determina l’actitud que s’adopta davant d’una crisi: s’anhela tornar a l’estat anterior, que es considera ideal. Considerem que la idea subjacent en aquest concepte de crisi, a saber, la possibilitat d’aconseguir la síntesi del procés dialèctic,
en paraules de Hegel, o la fi de la història, segons Fukuyama, és perillosa, perquè ens condemna a l’acomodament en les coses sabudes i a la repetició eterna del mateix. En aquest article, recorrent al pensament de Theodor Adorno, Ernst Bloch i Jacques Derrida, proposem un concepte de crisi alternatiu que posa l’accent en l’obertura per davant de la completesa i en l’avenir per davant del present. Sospitem que no existeix l’anomenada «situació ideal», sinó que estem permanentment en crisi, i que es tracta d’un fenomen positiu.