Reptes ètics de l'atenció a la gent gran

El notable augment de la longevitat en la nostra societat és una bona notícia: vivim més i possiblement millor. Però a la vegada planteja nous reptes, també ètics. És en aquesta òrbita que presentem aquestes reflexions, les quals pretenen aportar una visió en termes de coresponsabilitat. El marc conceptual de partença és el que anomenem «La quadratura circumscrita de l’ètica aplicada» (Nello, 2001): la necessària articulació de les res·ponsabilitats que pertoquen a totes les parts implicades en un determinat fenomen social –en el nostre cas, l’atenció a la gent gran– sense que aquestes restin delegades exclusivament als professionals. Així, caldrà incloure també les responsabilitats dels familiars de la gent gran i de les persones cuidadores que sovint els ajuden, sense excloure, en la mesura del possible, la responsabilitat de la mateixa persona gran. Afegir les responsabilitats de les institucions sanitàries o socials que presten atenció a la gent gran. Considerar les responsabilitats que recauen en diversos estaments polítics, legislatius o executius, sense menystenir la responsabilitat del gruix de la societat, la qual, com a organisme viu i articulat del conjunt de la ciutadania, marca el llistó ètic de l’expectativa davant d’un fenomen com el de la gent gran i el seu abordatge responsable.