Parentalitat i resiliència en l'adopció

En aquest article presentem els primers resultats de la investigació que duem a terme vinculant les variables parentalitat i resiliència, en el cas dels infants procedents d’adopció internacional i les seves famílies. Definim les característiques resilients dels infants i com potenciar-les, destacant el paper de la família com a promotora de resiliència. Tenint en compte l’escassa recerca prèvia que vinculi aquestes tres variables, la recerca que aquí presentem és necessàriament exploratòria. Vam treballar amb una mostra n= 9, i amb l’administració del PEE per a pares (Magaz i García, 1998), amb la finalitat d’avaluar l’estil paren-tal, i amb l’Inventario de Resiliencia para Niños (Salgado, 2005a), validat en la població infantil peruana, per a avaluar la resiliència. Els resultats van desvelar una correlació significativa entre l’estil educatiu inhibicionista de la mare i l’estil educatiu punitiu del pare, com també amb l’estil assertiu d’aquest últim. Per aquest motiu, volem veure la repercussió d’aquests estils educatius envers la resiliència dels infants i confirmar la utilitat d’un instrument per a l’avaluació de la resilièn-cia. A partir d’aquí, pensem procedir a la validació de l’instrument en població espanyola, que actualment estem portant a terme, per tal de poder-lo utilitzar tant en recerca com en l’àmbit clínic.