L'Oblit: una definició filosòfica

Aquest article tracta de definir l’oblit des de la perspectiva de la filosofia. Quins aspectes contribueixen a tipificar l’oblit com un ope-rador simbòlic en el treball de reconfiguració de la memòria? Abordem aquesta temàtica des de quatre grans perspectives: la categoria “no-tot” en l’obra de Jacques Lacan i Jean-Claude Milner, que converteix la memòria en una totalitat no inclusiva; la categoria en grec “parresia”, a través de l’anàlisi que fa Michel Foucault sobre la relació entre el subjecte i la veritat a l’època antiga; la categoria “de-negació” (Verneinung) en la lectura que féu Jean Hyppolite del text de Freud; finalment, la categoria “relacional” per referir-nos a una proximitat íntima amb l’oblit que han subratllat especialment els discursos dels postfeminismes. Aquestes quatre categories funcionen com un aparell conceptual i especulatiu, susceptible de ser aplicat a qualsevol model de treball de la memòria cultural, individual i colectiva i les seves maneres de reconfigurar el passat.