Les lògiques de l’esport al carrer: espais, practicants i socialitats a Barcelona

Amb aquest article pretenem mostrar una aproximació al complex univers de les lògiques que dirigeixen la colonització de l’espai
públic urbà a través de les pràctiques fisicoesportives que, en més o menys mesura, utilitzen i s’apropien dels carrers i places de la
ciutat de Barcelona. En les reflexions que segueixen el fil d’aquesta temàtica, s’observa l’heterogeneïtat del fenomen que, lluny de
representar en exclusiva la superació i l’ultrapassament del sistema esportiu modern –així com també de les característiques que el
sostenien– per ubicar-se en un univers postmodern, es presenta com un fet social total. Un esport “urbà” que és modern i postmodern
alhora, informal i formal, lúdic i competitiu, lliure i dirigit, obert i tancat, contradictori i complex, sempre. Aquest estudi ens permet
dibuixar les característiques d’alguns itineraris esportius urbans, assenyalar diferents perfils de practicants i, alhora, ens apropa a les
xarxes de socialitat que s’estableixen en aquest context. Les investigacions empíriques que donen suport a la part de revisió teòrica
d’aquest estudi es basen en un seguit de treballs realitzats pel “Grup de Recerca i Innovació sobre Esport i Societat” (GRIES) de la
Universitat Ramon Llull, que incorpora un treball de camp realitzat en diferents fases durant el període 2002-2006.