L'avaluació integrada de competencies genèriques i específiques en l'àmbit de la formació jurídica: a) anàlisi dels principals problemes; b) presentació d'un model aplicable a una activitat interdisciplinària

L'ensenyança legal basada en competències és hereva de plantejaments desenvolupats doctrinalment en branques alienes al món jurídic. Esta situació ha tingut com a conseqüència que no sempre s'ha prestat adequada atenció a les necessitats pròpies d'aquesta disciplina. En uns estudis en què les eixides professionals són tan àmplies, la rellevància que cobra el desenvolupament de competències de naturalesa diversa és certament digna de ressenya. No obstant això, en una ciència amb una càrrega conceptual tan acusada, resulta d'extrema importància poder garantir que els eixits siguen capaços de demostrar sòlids coneixements conceptuals en les branques fonamentals del Dret. Si fem confluir els factors, arribem a la conclusió que resulta necessari desenvolupar tant tècniques de docència com metodologies d'avaluació que permetin enllaçar el desenvolupament d'ambdós objectius. En el nostre estudi plantegem, en primer lloc, en quina mesura l'ensenyança basada en competències pot servir per a aconseguir aquest complex equilibri a través del desenvolupament de competències genèriques i específiques, i els problemes d'integració d'ambdós en els processos d'ensenyança i avaluació. I en segon lloc, una vegada analitzats tals problemes, proposem un model aplicable a una activitat interdisciplinària.