La política i la gestió del personal

Avui hi ha un fort consens en l'afirmació que la funció pública presenta disfuncions importants. Assenyalem-ne algunes. Els processos de selecció per accedir-hi són llargs i complexos. A més, estan fonamentats exclusivament en el coneixement, sense que les actituds de les persones aspirants mereixin cap valoració. El grau d'acompliment de les tasques que realitzen els treballadors/ores de les administracions públiques no té vinculació amb la seva retribució ni amb la seva promoció. La promoció només pot ser vertical, fet que produeix una constant pressió cap a estructures jeràrquiques molt altes, quan precisament avui les configuracions organitzatives de la societat del coneixement tendeixen a ser molt planes. Les possibilitats de mobilitat interna són molt baixes, la qual cosa produeix dificultats per a un òptim aprofitament de les plantilles. Però si això és així, per què no plantejar-se un conjunt de mesures per fer front a aquestes disfuncions, en lloc de redactar un Llibre blanc de la funció pública? La raó és que la correcció d'aquestes patologies no és una tasca senzilla. Així, per exemple, no és fàcil trobar un sistema de selecció que valori amb solvència les actituds de les persones aspirants i que no vulneri els principis de mèrit i capacitat. Ni tampoc és senzill trobar un sistema eficaç per avaluar el rendiment dels treballadors i treballadores públics. Calia, per tant, aturar-se i fer una reflexió a fons. I aquest és el motiu essencial d'aquest Llibre blanc. Des d'un inici, aquest projecte ha tingut tres premisses irrenunciables. En primer lloc, calia pensar en una funció pública no solament per a la ciutadania, sinó també de la ciutadania, ja que aquesta n'és la part essencial. En segon lloc, calia un model de funció pública pròpia; Catalunya necessita, per cobrir les expectatives i les necessitats dels seus ciutadans, poder disposar d'eines pròpies, determinar lliurement el seu futur i, per tant, poder decidir respecte al seu govern, les seves institucions i els seus servidors públics. En tercer lloc, cal que aquesta funció pública sigui creadora de riquesa: ha d'aportar valor afegit a la nostra nació, als seus ciutadans, a les seves empreses, etc.; cal tenir en compte que l'Administració pública és l'empresa més important de Catalunya, no tan sols pel que fa al nombre de treballadors/ores, sinó també perquè amb les seves actuacions incideix de manera significativa en el nostre creixement econòmic; cal superar el model burocràtic actual i orientar l'actuació de les nostres administracions públiques cap al compliment d'objectius i la rendibilitat de les seves actuacions, sense que això impliqui en cap moment una vulneració de les normes legals aplicables; cal ser eficients dins de la legalitat. A partir d'aquestes tres idees, s'ha elaborat un document que recull un model de funció pública global per a les nostres administracions, un model respectuós amb l'autonomia de cada administració, i amb l'especificitat de determinats sectors. Aquest model vol garantir una millor prestació dels serveis a la ciutadania i als sectors socioeconòmics catalans i, alhora, també vol garantir que les persones que optin professionalment per desenvolupar un treball en benefici de la col·lectivitat tinguin uns coneixements, aptituds i habilitats que les facin mereixedores de l'assumpció d'aquesta tasca. Convé advertir que el nucli de reflexió d'aquest treball s'ha fet des d'una gran llibertat de pensament, des d'un pensament divergent. És a dir, sense tenir en compte les limitacions d'una orientació a l'acció política a curt termini. Té un sentit, per tant, estratègic i a llarg termini. Però no defuig convergir mitjançant unes recomanacions útils per poder engegar accions polítiques amb una relativa immediatesa. Ara bé, aquest Llibre blanc, perquè tingui un sentit ple, hauria de suscitar un viu debat entre tots els actors socials que, d'una manera o altra, estan vinculats a la funció publica i, sobretot, entre els seus