La globalització. El triomf del mercat sobre l'estat

Durant el segle XIX, el sistema econòmic capitalista estava basat en el poder absolut del mercat. El mercat era qui havia de dictar les normes per les quals es regia l'economia d'un país. Per tant, l'intervenció de l'Estat en l'economia era normalment indesitjable. Això era perquè aquesta intervenció podia distorsionar els incentius que el propi mercat proporcionava als individus per aconseguir, a la mateixa vegada, el seu propi progrés econòmic i el de la nació. No obstant això, el fracàs del mercat per solucionar la crisi del 1929 provoca un replantejament respecte al paper hegemònic del mateix centre del sistema capitalista. Aquest replantejament és principalment causat per l'aparició del corrent econòmic anomenat keynesià. La principal base del keynesianisme consisteix en la participació de l'Estat de manera més activa en l'economia amb la finalitat de fer de contrapès del mercat per evitar els seus excessos. Aquest acotament per part de l'Estat del paper del mercat es dóna de diferent manera i grau en diferents països. Per això, apareixen tres sistemes diferents de capitalisme (americà, renà i japonès) que es diferencien principalment entre ells en el grau d'intervencionisme de l'Estat en l'economia, l'estructura de les relacions entre els empresaris i els treballadors i en la importació relativa dels mercats de capitals i de les entitats bancàries en el finançament de les empreses. No obstant, malgrat les diferències existents, els tres sistemes de capitalisme generen uns grans resultats i donen lloc a què l'etapa compresa entre 1945 i 1973, on el creixement econòmic mundial arriba a proporcions mai vistes, sigui coneguda com l'edat daurada de l'economia. Tanmateix, amb la primera crisi de petroli, en paraules de Krugman, la màgia desapareix i el creixement es ralentitza. Una de les principals causes que s'esgrimeix per a això és la d'una excessiva intervenció de l'Estat en l'economia. Els elevats impostos i les excessives regulacions estatals no generen els incentius adequats per sostenir un elevat ritme de creixement econòmic. Aquesta situació torna a fer que el pèndol oscil·li i genera el retorn de la supremacia del mercat sobre l'Estat i el triomf del model de capitalisme americà (el clàssic) sobre el renà (el social) i el japonès (el corporatiu). No obstant, la caiguda del mur de Berlín el 1989 i la pràctica desaparició del sistema comunista, fan que la victòria del model de capitalisme americà sigui més rotunda i doni peu a l'aparició, per un relativament ampli corrent d'opinió, del pensament únic en l'economia mundial de fi de segle. Aquest pensament únic queda plasmat en gran mesura en l'anomenat Consens de Washington (també anomenat per alguns autors com Convergència Universal)