Resum
L'any 1998 la necessitat de creixement de les empreses del Grup Pujol, en un context d'escassetat de mà d'obra a la comarca, plantejava el dilema de la deslocalització o el cercar solucions imaginatives. en concret, a l'empresa Ferrolet Catalana, es necessitaven ferrallistes, persones capaces de treballar les estructures de ferro que serveixen per a la producció de formigó armat. El cas permet analitzar les alternatives que es poden plantejar en aquesta situació i les seves implicacions. La solució escollida per l'empresa ha demostrat ser, al llarg dels anys, profitosa pels diferents stakeholders, aconseguint contribuir a la millora de la productivitat emresarial , de l'equilibri de la vida laboral i personal de les treballadores de l'empresa i de la situació socio-econòmica de la comarca.
Idioma original | Anglès |
---|---|
Estat de la publicació | Publicada - 1 de juny 2009 |