Els canvis son possibles

Des de fa segles, les persones, a Occident, tenim una manera d’entendre el món i la vida que gira al voltant d’una idea: la idea d’història. Aquesta idea ens havia permès, fins ara, donar una continuïtat a les coses que passen, ens havia permès pensar com una unitat el passat i el present. Tanmateix, l’avantatge més gran que tenia aquesta idea era que ens permetia imaginar d’una manera optimista el futur. Si existia una unitat entre el passat i el present, aleshores també hi hauria una unitat entre el present i el futur, pensàvem.

Tenim experiència del present i tenim memòria del passat. Això ens permetia comparar-los. Quan fèiem aquesta comparació, normalment arribàvem a la conclusió que el present era millor que el passat. Fins ara, si més no, aquesta era la conclusió habitual. Si el present era millor que el passat, podíem esperar que el futur seria millor que el present. La idea d’història, comptat i debatut, era una idea optimista. Senzillament, cal que ens adonem que la «gràcia» de la idea d’història estava en el fet que ens permetia donar per suposat que el món seria cada vegada millor.