El valor del treball en l'era del «precariat»: entre el valor expressiu i el valor instrumental

En aquest article fem una reflexió sociològica sobre el valor del treball en la societat contemporània. La condició humana en les societats avançades ha assolit un caràcter incert i fluctuant. És per això que ha fet fortuna la idea que vivim en temps líquids. Els vincles personals són làbils, i els compromisos laborals, poc consistents. En el text se sostè que el vincle de fidelitat entre el treballador i l’empresa és cada cop més fràgil. S’estima que un jove d’avui s’ha de preparar per poder canviar d’empresa un cop cada tres anys. El canvi permanent i la inestabilitat laboral poden crear una sen­sació d’inseguretat i de vertigen. Les noves generacions s’han de for­mar i preparar per viure una situació laboral molt volàtil. Per a la major part de joves la feina és inestable; els vincles de parella, fràgils, i l’habitatge, inaccessible. No obstant això, el treball ocupa encara un lloc central en la vida dels individus. Per a la major part de la població —si més no de la població en edat activa—, el treball és la principal font d’ingressos. Per a poder portar una vida digna, cal un treball digne: un treball mínimament estable que asseguri una font d’ingressos poc o molt segura i perma­nent. La principal hipòtesi del text és que el treballador ha de poder optar bàsicament entre dos models o dos sistema de valors contraposats: el del precariat de Gay Standing o el de les classes creatives de Richard Florida.