El servus hereditarius y la teoría de la herencia yacente

La monografia, el títol de la qual és un reflex fidel del contingut i els objectius del treball, constitueix un estudi pioner de l'herència jacent i de l'evolució històrica de la seva complexa configuració jurídica, a través de l'anàlisi dels principals actes realitzats per l'esclau de l'herència, recollits a les fonts jurídiques romanes. Al seu torn, és necessari destacar que aquesta és l'única monografia existent fins ara sobre el servus hereditarius, figura principal en la jacència de l'herència romana. La conclusió principal i el resultat de l'estudi al qual s'arriba és totalment innovadora en el camp del dret successori romà, tal com ha advertit la doctrina posterior, i suposa la prova de l'existència d'una única teoria sobre l'herència jacent davant d'una aparent pluralitat de teories, posició aquesta que ha sostingut la doctrina romanística més tradicional, en partir de l'estudi de l'herència en si mateixa i no de l'activitat d'un dels agents principals d'aquest moment successori, el servus hereditarius.