El paper de la conversa en l'educació demòcrata

En aquest treball reflexionem sobre la importància de la conversa en una educació demòcrata. Aquest enfocament de l’educació no solament educa per a la democràcia, sinó que la inclou en la pràctica diària a l’escola. Prenent com a punt de partida la banalització de la paraula, de l’antropòleg Lluís Duch, i l’anàlisi de John Dewey a Democracy and Education (1916), proporcionem alguns arguments per a defensar la conversa com a experiència educativa i realitzar una valoració crítica de l’actual currículum de competències lingüístiques a Catalunya. Considerem que la conversa, entesa com una modalitat de relació amb els altres, no pot ser mai entesa com una estratègia de tipus competencial ni ser avaluada per nivells. Cal pensar-la en termes de comprensivitat, inspirant-nos en l’aproximació dels programes dels grups escolars als anys trenta, defensors d’una conversa senzilla entre mestre i alumne com a finalitat principal de la tasca educativa. El fonament antropològic de tota conversa és l’alteritat, la reciprocitat entre mestre i alumnes, que proposa formes d’associació i de comunicació més dignes i humanes, per tal de millorar la societat en la direcció del que Dewey anomenà common understanding o una entesa compartida.