Dominancia i ocupacio de l'espai en grups de primats no-humans: un model basat en conducta adaptativa

L'estructura jeràrquica és una de les característiques fonamentals de les societats de primats, que condiciona en gran mesura el comportament dels individus que conviuen al grup. Quines lleis regeixen la formació i l'estructura d'aquestes jerarquies? Per què en determinats grups els subjectes més dominants se situen al centre del grup i en uns altres de la mateixa espècie no? En el camp de la conducta animal s'han proposat múltiples hipòtesis, però no n'hi ha cap que siga totalment satisfactòria, ja que a causa de les múltiples variables que hi infl ueixen, és difícil desplegar una teoria que explique tota la complexitat que s'observa empíricament. La nostra proposta d'estudi es basa en l'enfocament de la modelització de la conducta adaptativa, la qual ens permet, mitjançant la simulació informàtica, implementar moltes de les variables que autors com Taste (1995), Koenig (2001) i Barta i Giraldeau (1998) han considerat importants per a l'estructura de formacions jeràrquiques en primats. Seguint el model proposat per Hemelrijk (1998), hem programat un simulador basat en agents, en el qual les regles de conducta implementades fan emergir estructures jeràrquiques complexes. En una primera fase de la investigació, que es desenvolupa en aquest article, hem replicat els estudis de Hemelrijk (1996). Els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts per Hemelrijk, cosa que, en posteriors treballs, ens permetrà implementar noves variables al nostre model.