Cross-Cultural Communication,Public Diplomacy and Soft Regulation in Global Society Comunicació intercultural, diplomàcia pública i regulació suau a la societat global

En aquest article es pretén, en primer lloc, oferir una visió exhaustiva dels grans canvis impulsats per la comuni­cació en el marc d’una societat cada ve­gada més global. Quin tipus de societat ens trobem? Què vol dir que vivim en una societat global i multipolar domi­nada per xarxes electròniques i canvis tecnològics i científics? Per què el paper de la comunicació és tan important i, sobretot, el paper de l’autocomunicació massiva? Podem parlar de l’existència d’un nou paradigma de comunicació? En segon lloc, l’article mostra, de ma­nera breu, què impliquen aquests can­vis profunds en les nostres vides: en la nostra concepció de l’espai, el temps, la identitat i les relacions, les nostres idees, valors i religions, com també el poder. I presenta un resum dels principals im­pactes d’aquest nou paradigma de co­municació. En tercer lloc, es fa una proposta de com “la comunicació intercultural”, la “di­plomàcia pública” i la “regulació suau” poden afavorir el nou paradigma de co­municació de la “comunicació global”. La comunicació transcultural no es pot produir sense una experiència intercul­tural real que ens ajudi a acostar-nos a les diferents cultures fascinants que actualment formen aquest món global en què vivim. La comunicació inter­cultural pot ser un instrument de pau, cooperació i col∙laboració que faculta els ciutadans, i millora la transparència i la rendició de comptes. En resum, la comunicació com a bé públic i moral ajuda a enfortir una societat més justa, diversa, pluralista i lliure.