Resum
El present article analitza des de diferents perspectives i des del prisma de la identitat catalana, el concepte d'identitat col·lectiva i la seva relació amb el constitucionalisme modem. El primer element a tractar és la definició del terme "identitat", la seva polisèmia i indeterminació semántica (Derrida) i cotas aquests caràcters es resolen atenent a situacions jurídiques i polítiques o metajurídiques. La segona qüestió a desenvolupar és l'anàlisi dels elements que configuren les identitats nacionals. Si bé no es presenta un estudi detallat de les diferents teories sobre la identitat (objectives i subjectives) si que s'esmenten elements que poden ser considerats adients per tal de determinar que és i que configura la identitat catalana. El tercer aspecte tractat és basa en les relacions entre identitat i constitució. Partint d'una classificació entre identitats pre-constitucionals i constitucionals analitzant el rol que desenvolupa la norma que juridifica l'estat en ambdós casos i quin paper té el constitucionalisme avui en dia a l'hora de crear, consolidar o liquidar identitats sub-estatals. El darrer punt és una conclusió sobre el futur de la identitat col·lectiva catalana en un món cada cop més multicultural i globalitzat.
Idioma original | Anglès |
---|---|
Pàgines | 53-67 |
Publicació especialitzada | Diàlegs: Revista d'Estudis Polítics i Socials |
Estat de la publicació | Publicada - 1 de des. 2010 |
Publicat externament | Sí |