Èxit educatiu i pobresa: cercant camins per a la inclusió social

L’associació entre pobresa infantil i fracàs escolar planteja un repte molt important al Sistema Educatiu espanyol i català. La cronificació de la pobresa i els resultats preocupants en abandonament escolar prematur qüestionen l’efectivitat de les polítiques públiques i la capacitat real del Sistema Educatiu per fer-ne front. Per més que l’evolució del concepte inclusió i de les estratègies que cerquen millorar l’equitat educativa considera les situacions de necessitats educatives per raons de risc d’exclusió social, la complexitat del fenomen que es planteja obliga a ampliar la perspectiva de les polítiques públiques i l’acció social i educativa des de l’escola i més enllà de l’escola. Fruït d’aquest enfocament que vol atendre la multidimensionalitat de la pobresa i l’èxit educatiu, cada vegada més emergent internacionalment, la recerca analitza des d’un enfocament qualitatiu una mostra de 30 programes en 9 Comunitats Autònomes que,des de diferents orientacions i èmfasis, pretenen millorar l’èxit educatiu i la inclusió social. El resultats mostren 2 grans tipus de programes: uns centrats en l’enfortiment del capital cultural amb especial èmfasis en diferents modalitats de reforç educatiu; i altres centrats en el desenvolupament de capital social, amb activitats de major contingut cultural i relacional i, en ocasions, amb suport comunitari. La majoria d’activitats són promogudes per entitats social, molt centrades en l’atenció de necessitats, i per tant de caràcter menys comunitari o transversal del que seria aconsellable des de criteris de sostenibilitat i transformació social.