Trastorns Límits de Personalitat (TLP) i reducció del narcissisme: aportació de l'espiritualitat.

"El confinament massiu de la població degut a l’epidèmia del Covid 19 ha generat una àmplia gamma de replegaments psíquics (J. Steiner, 2002), aguditzant el patiment en els de Trastorns de Personalitat (TP), especialment els antisocials i els narcisistes.
El paper nuclear de l’espiritualitat és el pas del narcisisme a l’alteritat (J. Font, 1983). En aquest sentit, tant la pràctica i la pertinença religiosa –sigui quina sigui la confessió- com l’experiència espiritual –psicològicament sana- contribueix a trencar els cercles de l’autocentrament, també el psicopatològic.
Aquesta recerca persegueix analitzar les aportacions que poden fer la religió i l’espiritualitat en l’amortiment i disminució dels trets narcisistes en els TP. La recerca partirà d’una una anàlisi dels mètodes de detecció dels TP: 1) el qüestionari IPDE. Examen Internacional dels TP; 2) el qüestionari Clínic Multiaxial de Million; 3) l’Inventari de personalitat multifàsic de Minnesota MMPI-II; i 4) la Problematic Object Representations Scales (PORS). Confrontades amb dues escales de mesures de l’espiritualitat: 1) Spiritual Well-Being Scale (EBE) (Paloutzian i Ellison, 1982), i 2) Spiritual Well-Being Questionnaire; SWBQ, (Fisher, 1998). D’aquí n’ha de sorgir la creació d’un constructe que ajudi a detectar l’aportació de l’espiritualitat en els casos de TP representada en una scala Provisional d’Amortiment del Narcisisme.
La relació entre l’espiritualitat i els trastorns de la personalitat és un camp inexplorat i emergent. Definits segons els criteris del Manual de diagnòstic i estadística dels trastorns mentals (DSM-IV) com a “un patró durador d’experiència i comportament intern que s’aparta notablement de les expectatives de la cultura de l’individu”. El narcisisme és un fenomen complex i difícil de definir a causa de la multiplicitat de significats i per la dificultat de distingir entre graus sans i patològics. Els autors de referència són Otto Kernberg, Heinz Kohut, Fonagy i Symington.
"

"El confinament massiu de la població degut a l’epidèmia del Covid 19 ha generat una àmplia gamma de replegaments psíquics (J. Steiner, 2002), aguditzant el patiment en els de Trastorns de Personalitat (TP), especialment els antisocials i els narcisistes.
El paper nuclear de l’espiritualitat és el pas del narcisisme a l’alteritat (J. Font, 1983). En aquest sentit, tant la pràctica i la pertinença religiosa –sigui quina sigui la confessió- com l’experiència espiritual –psicològicament sana- contribueix a trencar els cercles de l’autocentrament, també el psicopatològic.
Aquesta recerca persegueix analitzar les aportacions que poden fer la religió i l’espiritualitat en l’amortiment i disminució dels trets narcisistes en els TP. La recerca partirà d’una una anàlisi dels mètodes de detecció dels TP: 1) el qüestionari IPDE. Examen Internacional dels TP; 2) el qüestionari Clínic Multiaxial de Million; 3) l’Inventari de personalitat multifàsic de Minnesota MMPI-II; i 4) la Problematic Object Representations Scales (PORS). Confrontades amb dues escales de mesures de l’espiritualitat: 1) Spiritual Well-Being Scale (EBE) (Paloutzian i Ellison, 1982), i 2) Spiritual Well-Being Questionnaire; SWBQ, (Fisher, 1998). D’aquí n’ha de sorgir la creació d’un constructe que ajudi a detectar l’aportació de l’espiritualitat en els casos de TP representada en una scala Provisional d’Amortiment del Narcisisme.
La relació entre l’espiritualitat i els trastorns de la personalitat és un camp inexplorat i emergent. Definits segons els criteris del Manual de diagnòstic i estadística dels trastorns mentals (DSM-IV) com a “un patró durador d’experiència i comportament intern que s’aparta notablement de les expectatives de la cultura de l’individu”. El narcisisme és un fenomen complex i difícil de definir a causa de la multiplicitat de significats i per la dificultat de distingir entre graus sans i patològics. Els autors de referència són Otto Kernberg, Heinz Kohut, Fonagy i Symington.
"