Grans esdeveniments esportius i activisme digital. Cap a un discurs transnacional d’oposició als Jocs Olímpics

Aquest projecte forma part d’una línia de recerca del GRIES sobre moviments socials, contestació i grans esdeveniments, que ja té producció científica (Abadia, Hernández i Pujadas, 2024) i que dona continuïtat a l’anterior projecte presentat en el marc d’aquesta mateixa convocatòria (2024). D’aquesta convocatòria en va derivar un article sotmès a la revista del CSIC Disparidades. Revista de Antropología (actualment en fase revisió -codi 1156-) i ha permès una estada de recerca a la Universitat de València (UV) dels investigadors Xavier Camino i Sixte Abadia (juliol-setembre 2025). El projecte que es presenta en aquesta convocatòria, per tant, pretén consolidar el bagatge previ d’aquesta línia de recerca a partir dels aprenentatges i el treball desenvolupat durant l’estada de recerca a la UV de la mà del catedràtic Luis M. González.

De manera més concreta, aquest projecte s’alinia amb una visió crítica entorn als grans esdeveniments esportius. En aquest sentit, en els darrers anys autors com Müller et al. (2021) han constatat que acollir aquesta mena d’esdeveniments és insostenible des del punt de vista social, econòmic i ecològic. Per la seva banda, Giulianotti i Brownell (2012) sostenen que el procés de mercantilització que han experimentat que els grans esdeveniments a finals del segle XX, reforcen tant el neoliberalisme i el control social com la idea d’una comunitat global. En paral·lel a la seva creixent importància en els processos de globalització i en l’estratègia política de les grans urbs, els grans esdeveniments s’han convertit en una oportunitat per a actors no estatals i moviments socials per protestar sobre injustícies socials (Horne 2017) i com a espai de contestació contra la societat civil global (Rowe 2012). Lauermann (2016) per la seva banda assenyala que les protestes contra grans esdeveniments qüestionen la legitimitat d’aquest model de desenvolupament pels seus impactes en gentrificació, costos i manca de transparència. Els activistes utilitzen grans esdeveniments com els Jocs Olímpics per visibilitzar lluites anticapitalistes, convertint-los en un “moment de moviments” (Boykoff i Gaffney 2020) o un moment catalitzador (Ganseforth 2020).
En l’era digital, els moviments socials opositors a grans esdeveniments esportius han trobat a les xarxes socials un espai clau per articular la seva acció política. Lluny de limitar-se a una funció instrumental de difusió, plataformes com Twitter/X esdevenen, tal com apunta Gerbaudo (2012), espais de “coreografia de l’acció”, on es construeixen marcs interpretatius, identitats col·lectives inclusives i estratègies de contrapropaganda davant els discursos oficials. Així, la interacció digital permet superar les limitacions materials dels col·lectius amb menys recursos, obrint la porta a noves formes de lideratge coreogràfic i d’organització líquida que faciliten la mobilització (tant online com offline) a través de la ressonància emocional, la coordinació flexible i la creació d’un “sentit de junts”. Finalment, el context de globalització ha ampliat l’abast i les formes d’articulació dels moviments socials. Des de finals del segle XX, s’ha intensificat la seva internacionalització (Tilly & Wood 2009), situant-los com a actors clau dins de la societat civil global (Martin 2015). Encara que no tota globalització implica mobilització transnacional, sí que genera marcs de referència compartits que connecten escales locals, nacionals i globals, afavorint processos de construcció social transescalar (Olesen 2005).
Aquest treball, per tant, vol contribuir a cobrir una llacuna en la recerca sobre moviments socials contraris a grans esdeveniments: les estratègies d’activisme digital d’aquests moviments i des d’una vessant transnacional, prenent com a referència candidatures olímpiques actuals. Tot i que d’altres autors han adoptat una perspectiva més transnacional en l’anàlisi de moviments socials i candidatures olímpiques, com en el cas de dos estudis sobre els Jocs de Vancouver 2010 i els de Londres 2012 (Boykoff 2014 i Nativel 2011), obre les candidatures de Boston i Hamburg per acollir els Jocs Olímpics de 2024 (Lauermann & Vogelpohl 2017) i un altre encara que examina les candidatures per als mateixos Jocs de 2024 de Roma, Hamburg, Budapest i París (Bourbillères et al. 2023), val a dir que no hi ha cap investigació al voltant de l’activisme digital al voltant dels Jocs Olímpics i amb aquesta perspectiva transnacional.
De manera concisa, els objectius de l’estudi són els següents:
Objectius generals
1. Analitzar els processos d’emmarcament (framing processes) de la contestació a través de la xarxa social X per part de moviment socials contraris a candidatures olímpiques (Boston 2024, París 2024, Hamburg 2024, Calgary 2026, Milano-Cortina 2026, Los Angeles 2028 i Pirineus-Barcelona 2030).
2. Identificar els principals eixos temàtics de caràcter transnacional d’oposició que connecten les diverses experiències locals d’oposició a candidatures olímpiques.
3. Explorar l’estratègia d’activisme digital emprada per moviments socials contraris a les candidatures en relació amb el context polític i social de cada candidatura.
Objectius específics
1. Analitzar l’evolució temporal i les dinàmiques de mobilització digital a X per candidatura, identificant punts d’inflexió i factors desencadenants.
2. Examinar la configuració organitzativa i relacional de les plataformes opositores i els seus ecosistemes de suport, mitjançant anàlisi de xarxes.
3. Analitzar el repertori discursiu presents als missatges de X i seva la relació amb la contestació offline.
4. Avaluar l’abast de l’acció digital i la seva eficàcia comunicativa, incloent ús de hashtags, campanyes coordinades, dinàmiques d’amplificació i interacció.
5. Identificar patrons de circulació transnacional d’arguments i marcs entre candidatures.
5. Mètode
Disseny de la recerca
Es planteja una investigació de caràcter mixt, que combina tècniques de recollida de dades quantitatives i qualitatives. La metodologia plantejada en aquest projecte respon a la necessitat identificada per Tinati et al. (2014), que remarquen la importància d’atorgar significat a les dades massives obtingudes de la xarxa social X. En aquest sentit, es proposa la combinació de metodologies quantitatives i qualitatives, amb l’objectiu de complementar les capacitats tècniques de la informàtica amb l’aprofundiment que ofereixen els mètodes qualitatius de recerca.

Aquesta orientació metodològica és coherent amb la tendència més àmplia de les ciències socials i de l’esport, on diversos autors han posat de relleu el potencial dels mètodes mixtos per abordar fenòmens complexos. Així, Castañer, Camerino i Anguera (2013), des del camp de les ciències de l’activitat física i l’esport, mostren com la integració d’anàlisis quantitatives i qualitatives permet obtenir una visió més completa de la realitat estudiada. Traslladat al nostre objecte d’anàlisi, aquest plantejament resulta especialment útil per entendre les estratègies digitals i els processos d’emmarcament dels moviments socials opositors a les candidatures olímpiques: d’una banda, mitjançant l’anàlisi de dades massives a X amb eines com NodeXL, Gephi i KHCoder; i de l’altra, a través d’entrevistes semiestructurades i anàlisi documental que aporten el context interpretatiu necessari.

Recollida de dades

Fonts digitals
Es realitzarà un buidat sistemàtic de missatges publicats a la plataforma X (anteriorment Twitter) associats a les següents candidatures seleccionades i a les plataformes opositores:

Boston 2024 (@no_boston2024)
París 2024 (@nojoparis2024)
Hamburg 2024 (@NOlympiaHH)
Calgary 2026 (@NOYYCOLYMPICS)
Milano-Cortina 2026 (col·lectius locals opositors)
Los Angeles 2028 (@NOlympicsLA)
Pirineus-Barcelona 2030 (@stopjjoo)

La diversitat d’experiències que engloba aquesta selecció afavoreix que l’estudi pugui mostrar diferents processos i contextos, permetent així una anàlisi comparativa més rica i una comprensió més matisada dels factors que intervenen en cada cas.

Es recolliran tuits dels comptes oficials, dels hashtags vinculats i de les interaccions generades. El període temporal analitzat cobrirà el cicle de candidatura, a partir de l’activitat a X de cada plataforma opositora.

La diversitat d’experiències que engloba aquesta selecció afavoreix que l’estudi pugui mostrar diferents processos i contextos, permetent així una anàlisi comparativa més rica i una comprensió més matisada dels factors que intervenen en cada cas.

Fonts qualitatives
Es realitzaran entrevistes semiestructurades a les persones responsables de les plataformes opositores per explorar estratègies, processos de presa de decisions i la relació entre l’estratègia de contestació digital i offline.

S’utilitzarà un mostreig intencional per seleccionar informants que ocupin rols rellevants dins de les plataformes opositores a les candidatures olímpiques (Boston 2024, París 2024, Hamburg 2024, Calgary 2026, Milano-Cortina 2026, Los Angeles 2028 i Pirineus-Barcelona 2030).

Es desenvoluparà una guia d’entrevista semiestructurada, en base a 6 eixos:
Gènesi de l’entitat i vincles amb d’altres moviments socials
Posicionament entorn a la candidatura olímpica i sobre la seva governança;
Estratègies digitals i ús de la xarxa social X.
Relació entre mobilització digital i acció offline.
Percepció sobre impactes i legitimitat de les candidatures olímpiques.
Connexions amb altres moviments i dimensió transnacional.

Pel que fa al procediment per a la realització d’aquestes entrevistes, es contactarà per correu electrònic amb les principals organitzacions de les citades plataformes opositores, explicant-los els objectius del projecte, el context de la recerca i demanant-los la participació d’un/a representant o portaveu d’aquestes organitzacions. Una vegada contactada la persona representant de cada moviment o entitat, se li explicarà el projecte (context, objectius, característiques de la participació en la recerca) i se li demanarà la participació voluntària en la recerca, els criteris d’inclusió i informant també de la petició d’enregistrament de l’entrevista i del consentiment informat.

En el moment de l’inici de l’entrevista s’explica novament el projecte, els objectius i el context, així com les característiques de la recerca i de l’enregistrament de l’entrevista. Finalment, se’ls demana el seu consentiment informat per garantir les condicions ètiques que tota recerca ha de garantir (veure Apèndix 1). En el cas que el consentiment sigui afirmatiu s’inicia l’entrevista a partir dels 6 eixos explicitats anteriorment.

Les entrevistes s’enregistraran per, posteriorment, poder transcriure i analitzar les dades obtingudes.

A més de l’activitat a la xarxa social X i de les entrevistes semiestructurades, la recerca inclou la recopilació i l’anàlisi de documentació produïda per les plataformes opositores a les candidatures olímpiques. Concretament, es recolliran comunicats oficials, notes de premsa, manifestos i programes d’activitats difosos a través de canals digitals propis (p.ex. web). Aquest corpus documental permetrà contextualitzar el discurs digital i identificar la coherència o divergència entre els missatges difosos a X i les posicions oficials de cada moviment.

Anàlisi quantitativa

Anàlisi estructural de xarxes
Seguint el plantejament metodològic de González et al. (2021), s’emprarà l’anàlisi de xarxes socials (SNA) per examinar la configuració relacional de la contestació digital:

Mesures de centralitat (degree, betweenness, closeness) per identificar actors clau.
Algoritmes de detecció de comunitats (modularitat, Louvain) per descobrir agrupacions internes.
Indicadors de densitat, cohesió i jerarquia per descriure la morfologia de la xarxa.

L’anàlisi es durà a terme amb NodeXL i Gephi, que permeten la construcció i visualització de grafs dirigits i ponderats.

Dinàmica temporal
S’analitzarà l’evolució cronològica de l’activitat per identificar pics d’intensitat, episodis de viralitat i relació amb esdeveniments institucionals (presentació de candidatures, referèndums, decisions del COI).

Anàlisi de contingut quantitatiu
Mitjançant KH Coder es realitzarà:
Extracció de freqüències i concurrències lèxiques.
Construcció de xarxes semàntiques.
Aplicació de tècniques de topic modeling (LDA) per identificar agrupacions temàtiques.


Anàlisi qualitativa
Anàlisi del discurs digital
Es desplegarà una aproximació basada en la teoria de framing processes (Benford & Snow, 2000), per identificar marcs interpretatius, metàfores i eixos argumentals en els missatges publicats a X.

Entrevistes semiestructurades
Les entrevistes, realitzades a activistes i responsables de plataformes, permetran explorar:
La configuració organitzativa i grau de transnacionalitat dels col·lectius.
Les decisions estratègiques sobre ús de xarxes digitals.
La relació entre mobilització online i acció offline

Les transcripcions seran codificades mitjançant anàlisi temàtica (Braun & Clarke, 2006), combinant codificació deductiva (a partir dels objectius de recerca) i inductiva (emergència de categories noves).


Els resultats qualitatius s’integraran amb els derivats de l’anàlisi quantitativa de X per reforçar la triangulació metodològica.

Anàlisi documental
Els materials produïts per les plataformes opositores seran analitzats per contextualitzar els resultats i enriquir la triangulació.

Integració de resultats

Els resultats quantitatius i qualitatius es combinaran en una estratègia de triangulació (González et al., 2021) que permetrà:
Relacionar configuracions de xarxa amb eixos discursius.
Comparar l’activitat digital amb les estratègies declarades pels actors.
Identificar patrons comuns i especificitats locals.

Garanties ètiques

Consentiment informat
S’ha elaborat el full de consentiment informat de manera que sigui imprescindible que la participació de cada membre vagi precedida pel full del compliment i la signatura del consentiment informat que regula la informació proporcionada, la voluntarietat i garanteix la seva confidencialitat (Veure Apèndix 1). Aquest consentiment informat es traduirà a l’idioma amb el qual es farà l’entrevista a la persona informant.A més, se’ls emmarca amb les lleis que regulen tots aquests drets de la següent manera:

“He estat informat/da de tots els aspectes relacionats amb la confidencialitat i protecció de dades pel que fa al tractament de les dades personals que comporta el projecte i les garanties preses en compliment del Reglament General de Protecció de Dades i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.”

Dret explícit de la persona a retirar-se de l’estudi
Al full de consentiment informat en el formulari s’explicita el dret a retirar-se de l’estudi de la següent forma:
“La meva col·laboració en aquest projecte és totalment voluntària i tinc dret a retirar-me’n en qualsevol moment, revocant el present consentiment, sense que aquesta retirada pugui influir negativament en la meva persona en cap sentit. En cas de retirada, tinc dret a que les meves dades identificatives siguin suprimides, acceptant que es podrien conservar si s’anonimitzen de manera que no es puguin vincular a la meva persona.”

En cas que el participant tingui dubtes, també se’ls dóna la possibilitat de contactar amb l’equip investigador donant un correu electrònic que ho facilita i que només té accés l’equip investigador. En concret se’ls informa de la següent manera:

“Ens posem a la seva disposició per resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir. Pot contactar amb nosaltres a través d’aquesta direcció dels correus electrònics: [email protected] / [email protected]”

Garanties de confidencialitat
Pel que fa a la confidencialitat i protecció de dades, tota la informació que vinculi les dades personals de l'estudi serà custodiada pels investigadors. Les dades anonimitzades amb un nombre d'identificació s'inclouran en una base de dades codificada en la FPCEE Blanquerna de la URL, a la qual només tindran accés els membres de l'equip investigador.

Conservació, destrucció o destinació del material sobrant
La informació obtinguda de les entrevistes realitzades serà custodiada per l’equip investigador d’aquest estudi de la FPCEE Blanquerna.

Aspectes ètics a tenir en compte en l’observació participant
Pel que fa a les dades obtingudes de la plataforma X (anteriorment Twitter), la recerca s’ajustarà als principis de l’Association of Internet Researchers (AoIR, 2020) sobre l’ús responsable de dades digitals en recerca acadèmica. Així mateix, es respectarà la Llei Orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
Les principals garanties adoptades són les següents:
Caràcter públic de les dades: únicament s’analitzaran missatges, comptes i interaccions disponibles de manera oberta. No s’accedirà a informació privada ni restringida.
Anonimització i agregació: en la difusió de resultats no es faran servir noms d’usuaris particulars, llevat dels comptes de plataformes i col·lectius que es presenten com a actors públics i organitzats (p. ex. @stopjjoo, @NOlympicsLA).
Protecció i seguretat: les dades seran emmagatzemades en servidors institucionals de la FPCEE Blanquerna-URL amb accés restringit a l’equip investigador.
Limitació temporal: les dades seran conservades durant el període de recerca i, posteriorment, eliminades o anonimitzades de manera irreversible per a un possible ús científic futur.
Respecte a l’autoria i contextualització: quan es mostrin fragments de tuits en resultats científics, s’utilitzaran de manera anonimitzada i només com a evidència analítica, evitant-ne la traçabilitat en el cas de comptes personals.


Referències
Abadia, S., Hernández, Y., & Pujadas, X. (2024). Imágenes y discursos de la contestación a los Juegos Olímpicos de Invierno Pirineus-Barcelona 2030: Diversidad reivindicativa y pérdida del consenso olímpico. Materiales para la Historia del Deporte, 27, 10–32. https://doi.org/10.20868/mhd.2024.27.5073
Association of Internet Researchers. (2020). Internet research: Ethical guidelines 3.0. https://aoir.org/reports/ethics3.pdf
Benford, R. D., & Snow, D. A. (2000). Framing processes and social movements: An overview and assessment. Annual Review of Sociology, 26(1), 611–639. https://doi.org/10.1146/annurev.soc.26.1.611
Bourbillères, H., Gasparini, W., & Koebel, M. (2023). Local protests against the 2024 Olympic Games in European cities: The cases of the Rome, Hamburg, Budapest and Paris 2024 bids. Sport in Society, 26(1), 1–26. https://doi.org/10.1080/17430437.2021.1960312
Boykoff, J. (2014). Activism and the Olympics: Dissent at the games in Vancouver and London. Rutgers University Press.
Boykoff, J., & Gaffney, C. (2020). The Tokyo 2020 Games and the end of Olympic history. Capitalism Nature Socialism, 31(2), 1–19. https://doi.org/10.1080/10455752.2020.1738053
Castañer, M., Camerino, O., & Anguera, M. T. (2013). Métodos mixtos en la investigación de las ciencias de la actividad física y el deporte. Apunts Educación Física y Deportes, 112, 31–36. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2013/2).112.01
Ganseforth, S. (2020). The difference between zero and one: Voices from the Tokyo anti-Olympic movements. In B. Holthus, I. Gagné, W. Manzenreiter, & F. Waldenberger (Eds.), Japan through the lens of the Tokyo Olympics (pp. 110–115). Routledge.
Gerbaudo, P. (2012). Tweets and the streets: Social media and contemporary activism. Pluto Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt183pdzs
Giulianotti, R., & Brownell, S. (2012). Olympic and world sport: Making transnational society? British Journal of Sociology, 63(2), 199–215. https://doi.org/10.1111/j.1468-4446.2012.01406.x
González, L.-M., Devís-Devís, J., Pellicer-Chenoll, M., Pans, M., Pardo-Ibáñez, A., García-Massó, X., Peset, F., Garzón-Farinós, F., & Pérez-Samaniego, V. (2021). The impact of COVID-19 on sport in Twitter: A quantitative and qualitative content analysis. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(9), 4554. https://doi.org/10.3390/ijerph18094554
Horne, J. (2017). Sports mega-events – Three sites of contemporary political contestation. Sport in Society, 20(3), 328–340. https://doi.org/10.1080/17430437.2015.1088721
Lauermann, J. (2016). Boston’s Olympic bid and the evolving urban politics of event-led development. Urban Geography, 37(2), 313–321. https://doi.org/10.1080/02723638.2015.1072339
Lauermann, J., & Vogelpohl, A. (2017). Fragile growth coalitions or powerful contestations? Cancelled Olympic bids in Boston and Hamburg. Environment and Planning A: Economy and Space, 49(8), 1887–1904. https://doi.org/10.1177/0308518X16684133
Martin, G. (2015). Understanding social movements. Routledge.
Müller, M., Wolfe, S. D., Gaffney, C., Gogishvili, D., Hug, M., & Leick, A. (2021). An evaluation of the sustainability of the Olympic Games. Nature Sustainability, 4(4), 340–348. https://doi.org/10.1038/s41893-021-00696-5
Nativel, C. (2011). Mobilisations urbaines et espaces de résistance aux Jeux Olympiques de Londres et de Vancouver. Observatoire de la Société Britannique, 11, 191–221. https://doi.org/10.4000/osb.1255
Olesen, T. (2005). The uses and misuses of globalization in the study of social movements. Social Movement Studies, 4(1), 49–63. https://doi.org/10.1080/14742830500051903
Rowe, D. (2012). The bid, the lead‐up, the event and the legacy: Global cultural politics and hosting the Olympics. British Journal of Sociology, 63(2), 285–305. https://doi.org/10.1111/j.1468-4446.2012.01410.x
Tilly, C., & Wood, L. J. (2009). Los movimientos sociales, 1768–2008: Desde sus orígenes a Facebook. Crítica.
Tinati, R., Halford, S., Carr, L., & Pope, C. (2014). Big data: Methodological challenges and approaches for sociological analysis. Sociology, 48(4), 663–681. https://doi.org/10.1177/0038038513511561