El procés de transició a la llibertat en els centres penitenciaris catalans. Un estudi empíric de l'aplicació del tercer grau en ART.86.4 en temps de pandèmia

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 va comportar tot un seguit de canvis globals que han alterat la nostra quotidianitat i la manera de relacionar-nos. Dins dels centres penitenciaris, la pandèmia va significar un agreujament de les condicions de vida, en tant en quant l’aïllament social és ja propi d’aquest medi. En aquest sentit, seguim la bibliografia que reconeix la xarxa de vincles comunitaris i socials com un dels elements desistors crítics que afavoreixen el procés de reinserció.

Aquesta recerca s’ha interessat en l’impacte de dues mesures que es van iniciar de manera extraordinària als centres penitenciaris catalans arran de l’estat de l’alarma i el confinament al març del 2020. D’una banda, s’ha estudiat l’aplicació majoritària de la classificació en tercer grau en article 86.4 del RP. De l’altra, l’entrada de les videoconferències com a forma de manteniment de les comunicacions dels interns amb les seves famílies. L’estudi de l’aplicació de les dues mesures ha permès corroborar com la relació entre intern i comunitat afavoreix processos de desistiment delictiu i, per extensió, de reinserció social eficaços sense comprometre els criteris de prevenció general. La metodologia emprada per abordar l’estudi de la primera mesura ha estat el mètode quasi-experimental. I l’estudi de cas ha estat la metodologia triada per analitzar l’entrada de les TIC als centres penitenciaris.

El treball aporta resultats quant a l’impacte positiu de les dues mesures, motiu pel qual es proposen un seguit de canvis en el marc del sistema penitenciari català per tal d’afavorir processos de reinserció.