De la promesa digital a la prohibició escolar: anàlisi de contingut de la premsa sobre l’ús del mòbil en l’era de la IA

Títol: De la promesa digital a la prohibició escolar: anàlisi de contingut de la premsa sobre l’ús del mòbil en l’era de la IA

Descripció:

Tal com es detallarà a continuació, les actuacions previstes al pla de treball requereixen d’un període d’intensificació de l’activitat investigadora. En aquest sentit, l’objecte de finançament es correspon amb l’acció prevista en el punt b de la convocatòria d’ajuts a l’activitat de recerca del PDI de la URL per a l’any 2025, que és la següent:

b. En cas d’actuacions que requereixin d’un període d’intensificació de l’activitat investigadora del PDI, despeses associades al personal docent substitut de l’activitat acadèmica del sol·licitant.

El pla de treball consistirà en l’anàlisi de contingut de notícies publicades en premsa en el període 2010-2025 relatives a l’ús i prohibició de la telefonia mòbil en contextos educatius a Catalunya i el conjunt de l’estat espanyol. El treball es completarà amb una anàlisi de contingut i estat de la qüestió de l’evolució de les diferents normatives, directrius i recomanacions sobre dispositius mòbils en contextos educatius tenint present el context nacional i internacional. La voluntat és descriure les tendències i l’evolució en els darrers quinze anys pel que fa als discursos i narratives vinculades tant a l’ús com a la prohibició dels mòbils a les aules en el marc d’una era digital profundament impactada per la Intel·ligència Artificial.

Originalitat i adequació de la proposta:

Aquests darrers quinze anys hem viscut un canvi de paradigma pel que fa al paper de la tecnologia mòbil a les aules. Ha passat de considerar-se un element clau en la innovació pedagògica vinculada a la competència digital a, més recentment i progressivament, restringir-se o prohibir-se, assenyalada com a element pertorbador a les aules. Hem passat de la promesa digital a la prohibició escolar i ho hem fet coincidint, paradoxalment, amb el boom de la IA generativa en el conjunt de la societat en general i en l’entorn educatiu en particular, amb totes les oportunitats i reptes que comporta. En contrast amb posicionaments més optimistes de dècades anteriors, la prohibició dels telèfons mòbils a les escoles i aules és ja una realitat que es fa palesa en els marcs que regulen l’educació formal obligatòria, per exemple, a França, Israel, Canadà, Regne Unit, Austràlia o Espanya. Aquest canvi de posicionament s’ha produït en el marc d’un gran debat sobre les oportunitats i els riscos de l’ús (o abús) de la tecnologia mòbil en la infància i l’adolescència, tant en l’entorn familiar com l’escolar. Aquest debat creixent es pot copsar als mitjans de comunicació; on s’han incrementat substancialment el nombre de notícies que recullen les crítiques de famílies, escoles i col·lectius molt diversos pel que fa als reptes de la introducció dels dispositius tecnològics -i especialment els mòbils- a les aules.


Objectius i pla de treball:

L’objectiu general (OG1) de la proposta és contribuir a enriquir l’estat de la qüestió en relació amb els reptes de la incorporació o restricció dels dispositius tecnològics en general i del mòbil en particular en contextos educatius.

L’objectiu específic (OE1) de la proposta és analitzar l’evolució dels discursos mediàtics sobre l’ús de la telefonia mòbil en contextos educatius a Catalunya i Espanya en els darrers quinze anys; situant-la en el marc de l’evolució de les polítiques educatives, directrius i recomanacions al respecte en el context nacional i internacional amb la voluntat d’identificar com conflueixen agenda política, agenda mediàtica i agenda social.

El pla de treball proposarà i desplegarà quatre accions:

Acció 1: Definició dels criteris metodològics per a l’anàlisi de contingut de notícies: selecció de la mostra de diaris, disseny d’equació de cerca i paràmetre de cerca en hemeroteques digitals; definició dels procediments i estratègies d’inclusió i exclusió de notícies; elaboració d’una base de dades pel tractament i anàlisi dels continguts així com per a l’explotació dels resultats.

Acció 2: Execució de la cerca i aplicació dels mecanismes d’inclusió i exclusió.

Acció 3: Descripció i anàlisi dels resultats obtinguts.

Acció 4: Revisió i anàlisi de: a) literatura científica envers l’objecte d’estudi; b) evolució de les normatives, directrius i recomanacions nacionals i internacionals sobre dispositius mòbils en contextos educatius; c) altres fonts d’informació primàries i secundàries relatives a competència digital, usos, apropiacions i riscos de la tecnologia en l’entorn escolar en el context català i espanyol.

Resultats esperats:

El pla de treball proposat combina una anàlisi quantitativa i qualitativa que permetrà copsar l’evolució dels discursos mediàtics en relació amb la introducció, ús, restricció i prohibició de la tecnologia mòbil a les aules. Aquesta anàlisi de contingut de notícies permetrà identificar les visions i enfocaments predominants -siguin positius, negatius o neutres- així com categoritzar les tipologies de riscos i oportunitats atribuïts a l’ús de la tecnologia mòbil en l’entorn escolar. Els resultats es complementaran amb l’anàlisi de les normatives, directrius i recomanacions nacionals i internacionals sobre dispositius mòbils en contextos educatius per identificar influències, confluències o divergències en agendes i relats polítics, mediàtics i socials. Tant l’originalitat i adequació de la proposta com els objectius i pla de treball dissenyats fan pensar que els resultats enriquiran substancialment la recerca en comunicació relativa a l’objecte d’estudi i, molt especialment, pel que fa als reptes de la incorporació o restricció dels dispositius tecnològics en contextos educatius i el seu impacte en l’assoliment de la competència digital i, en conseqüència, la reducció de les bretxes digitals.