Autonomia relacional: crítica i actualització del concepte en l'àmbit de les decisions amb suport

El concepte d’autonomia relacional és un concepte que s’ha anat obrint pas en els darrers anys en l’àmbit de l’ètica aplicada. La seva encunyació, discussió i impuls teòric prové de corrents de pensament feminista crítics amb el paradigma hegemònic de l’autonomia individual. Aquest últim és el paradigma propi de la Modernitat occidental i arrela profundament en la idea de subjecte o individu moral vinculada; actualment fonamenta, de forma automàtica i inqüestionada, elements essencials de l’ètica aplicada com la presa de decisions autònoma o el consentiment lliure i informat.
Tot i que el concepte d’autonomia relacional s’encunya com a tal a la primera dècada del s. XXI, des del punt de vista teòric es pot considerar que és una cristal·lització, en l’àmbit del pensament feminista, de corrents crítiques i deconstructores respecte de la noció moderna i individualista d’autonomia que, en molt bona mesura, són endògenes i transversals al pensament social, polític i filosòfic de la Modernitat. És a dir, que el que fa en bona part el paradigma de l’autonomia relacional és recuperar, reivindicar i actualitzar crítiques i idees presents en el pensament modern, però que han quedat bandejades per la noció hegemònica i imperant de l’autonomia.
D’altra banda, des del punt de vista pràctic (o aplicat), l’autonomia relacional ha anat guanyant presència en àmbits molt concrets i restringits de la salut, l’educació social i les cures. Especialment, s’ha vist implementada i desenvolupada en l’àmbit de la presa de decisions sanitàries en contextos de gran complexitat i transcendència, com per exemple, en el context del final de vida.
Ara, per altra banda, el concepte no sembla haver germinat de forma global ni significativa en altres àmbits de l’ètica aplicada, com per exemple, l’educació social i, més en particular, la presa de decisions de persones amb diversitat funcional o en situacions de dependència. Això es pot concretar en un exemple (que constitueix una hipòtesis de recerca): En termes polítics i jurídics, la conceptualització i la consideració de la presa de decisions de les persones amb diversitat funcional s’ha vist profundament transformada en els últims anys, una transformació que es resumeix en el pas del paradigma de les decisions substitutives a un paradigma de decisions amb suport. Ara bé, hi ha motius per creure (insistim: hipòtesi de recerca) que aquesta transformació és marcadament ambigua si se l’analitza sobre el transfons de l’autonomia relacional. D’una banda, en molts aspectes el paradigma de les decisions amb suport semblaria compatible, i encara més, exigir, la idea de l’autonomia relacional; de l’altra, tant en termes formals com pràctics, el nou paradigma no només no s’engrana amb la idea de l’autonomia relacional sinó que, en molts moments, sembla promoure una idea d’autonomia regressivament individualista.
El projecte que presentem pretén dur a terme una recerca i una anàlisi crítica del concepte d’autonomia relacional. A un nivell més micro i aplicat, es pretén que l’anàlisi d’aquest context permeti extreure conclusions pràctiques aplicables a la presa de decisions i el consentiment lliure i informat en l’àmbit de l’educació social. El projecte es proposa una crítica i una actualització del paradigma de l’autonomia relacional, analitzant les possibilitats i les dificultats de la seva aplicació en l’àmbit de l’educació social i, en concret, del seu engranatge amb el paradigma de les decisions amb suport. Alhora, a un nivell més macro i teòric, la recerca buscarà fonamentar que els paradigmes de l’autonomia relacional i les decisions amb suport no només són compatibles, sinó que, lluny de restringir-se a àmbits o situacions decisionals concretes, s’han de concebre com els paradigmes generals i normalitzats de la presa de decisions i del consentiment lliure.
En concret, els objectius de la recerca són:
1. Revisar i actualitzar críticament el concepte d’autonomia relacional d’acord amb les seves fonts teòriques i els seus àmbits d’aplicació actuals i emergents.
2. Analitzar les possibilitats i les dificultats de l’articulació del concepte d’autonomia relacional amb el paradigma de les decisions amb suport procedent de l’àmbit de la diversitat funcional.
3. Revisar críticament la conceptualització i l’aplicació del paradigma de les decisions amb suport en l’àmbit de la diversitat funcional a la llum del concepte d’autonomia relacional.
4. Fonamentar i justificar la necessitat d’adoptar les nocions d’autonomia relacional i de decisions amb suport com a paradigmes generalitzats i normatius de la presa de decisions en general.
En termes metodològics, la recerca és basarà preeminentment en l’anàlisi i la interpretació crítica de textos i materials acadèmics sobre autonomia relacional, documents normatius i jurídics sobre presa de decisions, i documents didàctics d’experts en ètica aplicada a l’educació social. Es procurarà complementar aquesta recerca documental per mitjà d’un contrast amb professionals i/o persones amb responsabilitats de cura de persones amb diversitat funcional (per mitjà d’entrevistes o grups de discussió).