La meva trajectòria ha combinat docència, recerca i transferència de coneixement en l’àmbit de la història contemporània, amb una atenció especial a la connexió entre la producció acadèmica i el mercat cultural. La recerca desenvolupada s’ha vinculat a deu projectes competitius i s’ha articulat al voltant de quatre grans línies d’investigació.

La primera, i principal, s’ha centrat en l’estudi de l’evolució de la ultradreta a Europa, Espanya i Catalunya des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat. Els treballs realitzats han contribuït a explicar aspectes poc estudiats, com l’absència durant dècades d’una força d’aquest espectre amb representació institucional o les particularitats del neonazisme espanyol. Així mateix, han analitzat l’evolució transnacional d’aquest espai polític entre 1945 i 2003 i, més recentment, la irrupció de Vox i Aliança Catalana, identificant continuïtats, ruptures i connexions amb dinàmiques europees i globals.

La segona línia ha abordat l’impacte de la violència política en la transició espanyola. En aquest àmbit he desenvolupat una visió de conjunt del fenomen i estudis monogràfics sobre casos específics, mostrant que la violència no va constituir únicament un obstacle per al procés de democratització, sinó que també va influir en la seva configuració i desenvolupament.

La tercera línia s’ha orientat a l’estudi dels fenòmens populistes i dels nous actors polítics apareguts a Catalunya i Espanya des de 2003. Aquesta recerca s’ha beneficiat d’una línia prèvia dedicada a l’anàlisi dels partits polítics catalans al llarg del segle XX, fet que ha permès contextualitzar les transformacions recents des d’una perspectiva de continuïtats i canvis.

La quarta línia ha examinat les relacions entre dictadura i monarquia a l’Espanya contemporània, així com els vincles entre el règim de Primo de Rivera i el franquisme. Aquesta recerca ha posat de manifest la persistència d’elements polítics, institucionals i ideològics comuns entre ambdues experiències dictatorials.

Pel que fa a la transferència de coneixement, he participat activament en projectes de divulgació històrica i assessorament editorial. Vaig ser dissenyador conceptual de la revista mensual d’història Clío per al grup Hachette Filipacchi (2000-2001), director de la publicació (2001-2003) i assessor editorial (2003-2011). També vaig exercir com a cap de redacció de L’Avenç i del suplement Plecs d’Història Local (1994-1998) i posteriorment vaig formar part del seu consell assessor (1998-2014). He estat assessor d’editorials comercials especialitzades en història, coautor de llibres de text de batxillerat i assessor expert en aquest àmbit. Sóc autor de més de 150 articles de divulgació i de 170 ressenyes publicades en revistes d’història i suplements culturals. Finalment, entre 2009 i 2019 vaig mantenir un blog sobre extremisme i democràcia (xaviercasals.wordpress.com), que ha superat el milió de pàgines vistes i que l’Associació de Comunicació Política d’Espanya va incloure l’any 2015 entre les deu webs polítiques més destacades.